Articulando la represión : el campo de concentración de Horta, la Modelo y las prisiones habilitadas. Barcelona 1939 / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo : Zaragoza 15, 16 y 17 de noviembre de 2006. Zaragoza : [s.n.], [2007]. p. 953-963

Barcelona 1939 : el camp de concentració d'Horta / [Ressenya de:] Pau Casanellas
Casanellas Peñalver, Pau


En: HMIC : història moderna i contemporània. Bellaterra, núm. 7 (2009) , p. 194-196 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Monfort, Aram. Barcelona 1939. El camp de concentració d'Horta. Barcelona : L'Avenç, 2008

Barcelona 1939: ocupació i repressió militar [Fitxer informàtic] / Aram Monfort i Coll ; directora
Monfort i Coll, Aram


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Dirigida per: Molinero, Carme. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2007
Un fitxer electrònic
ISBN 9788469265079

L'objectiu d'aquesta investigació ha estat triple: en primer lloc, explicar l'ocupació franquista de la ciutat de Barcelona; en segon lloc, explicar la història del camp de concentració d'Horta; i, en tercer lloc, comprendre la relació entre el camp de concentració i les presons d'homes de la capital catalana des de la caiguda de la ciutat fins al tancament del recinte concentracionari d'Horta l'abril del 1940 -les presons provisionals van ser clausurades entre 1942 i 1944- per, d'aquesta manera, entendre el funcionament de la repressió franquista prèvia als consells de guerra. Per poder arribar a entendre com va funcionar el camp de concentració de la capital catalana en primer lloc ha calgut explicar com l'exèrcit franquista planifica l'ocupació de la ciutat i, a partir d'aquest moment, entendre com es gestiona la ciutat, tant a nivell militar com civil amb la creació d'una Jefatura de los Servicios de Ocupación que estarà vigent fins l'agost del 1939. En segon lloc, tenint en compte que el fenomen concentracionari no és exclusiu de Barcelona, calia comprendre què eren, com funcionaven i, sobretot, per què servien els camps de concentració franquistes durant la guerra i la immediata postguerra. Un cop situat en l'espai, en el temps i en la funcionalitat el camp de concentració de la ciutat comtal, el darrer aspecte tractat ha estat la relació del camp de concentració amb les presons barcelonines (la Model, Sant Elies, El Cànem i el Palau de les Missions); així s'ha aconseguit entendre com es complementava el sistema concentracionari i el penitenciari a la ciutat ocupada.

Barcelona 1939: el Camp de concentració d'Horta / Aram Monfort
Monfort i Coll, Aram


Barcelona : L'Avenç, 2008
280 p. : il. col. ; 23 cm (Assaig) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-88839-25-1

El 26 de gener de 1939 l'exèrcit de Franco ocupava Barcelona. Començava així un període de repressió freda, sistemàtica i organitzada, que va tenir un dels seus primers graons en l'establiment d'una sèrie de camps on es concentraven els presoners de guerra amb la finalitat de classificar-los pel seu grau d'adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí, que podia ser el retorn a casa però també la presó o l'enviament als batallons de treballadors forçats. A la ciutat de Barcelona, i fins a la primavera de 1940, va funcionar el camp de concentració de presoners d'Horta, establert en els pavellons inacabats de la Casa de Caritat i on es van arribar a amuntegar milers de presoners en precàries condicions de vida. A partir d'un important coneixement de fonts militars fins ara inèdites, aquest llibre perfila amb minuciositat el funcionament logístic de la repressió franquista a la Barcelona de la immediata postguerra, tot explicant com va ser ocupada la ciutat, mostrant com va implantar-s'hi el Nuevo Estado, reconstruint la història del camp de concentració d'Horta i assenyalant la relació d'aquest recinte concentracionari amb les diferents presons de la ciutat (la Model, i les presons habilitades de Sant Elies, el Cànem i el Palau de les Missions). D'aquesta manera, el llibre se situa en l'encreuament de la voluntat de recuperació de la memòria democràtica i la necessitat de dotar-la de coneixements històrics rigorosos sobre l'abast de la repressió política, social i cultural que inicià un llarg temps de silenci.